Benvinguts a tots, nosaltres som en Pau i en Lluc i us explicarem el tema 1 de biologia i geologia. En aquest tema hem estudiat el funcionament de la cel·lula i els nivells d'organització. Actualitzarem el blog cada setmana per tenir la informació de tots els temes. Però comançarem pel tema 1. Esperem que us agradi.
Pensa en la primera cèl·lula que dóna lloc a una persona. Sí, el zigot, l'òvul fecundat. Dins d'aquesta primera cèl·lula, el seu nucli conté 23 parells de cromosomes, que és com s'anomena a les llargues molècules d'ADN. Per a que es vagi desenvolupant l'embrió cal que aquesta cèl·lula es divideixi successives vegades. Abans de fer-ho TOT l'ADN és replicat (se'n fa una còpia exacta), de manera que les dues cèl·lules filles tenen la mateixa informació genètica que la primera.
Això passa una vegada i una altra i una altra fins a formar l'organisme sencer.
I la gran pregunta és: "Com és que si totes les cèl·lules del nostre organisme tenen la mateixa informació genètica puguin haver cèl·lules tan diferents com una neurona, una cèl·lula muscular, una cèl·lula glandular o una cèl·lula òssia?"
La primera idea clau que vull destacar d'aquest tema són els nivells d'organització. Es tracta de com la matèria s'organitza de forma que a cada nivell la complexitat de les estructures formades és major. El nivell més senzill que estudiem serien els àtoms, els qual es poden combinar formant molècules, o bé macromolècules quan aquestes són molt grans. Les molècules es combinen donant lloc a les estructures cel·lulars anomenades orgànuls, i aquestes conformen les cèl·lules. Cèl·lules del mateix tipus es poden associar per formar teixits i aquests s'agrupen per formar òrgans, els quals poden dur a terme una funció més complexa. Els òrgans al seu torn s'associen en sistemes i aparells i el conjunt d'aquests forma l'organisme.
La segona idea clau que ens agradaria destacar és Com treballa la cèl·lula:
Els orgànuls no els troben aïllats, al contrari, els trobem que treballen coordinadament com una cadena de muntatge de cotxe.El producte junt per un orgànul és la base d'una cadena de muntatge microscòpica.
Pas 1:Es produeix una còpia d'un petit fragment anomenat ADN.
Pas 2:La còpia d'ADN surt del nucli per anar al citoplasma per poder-se ajuntar amb els ribosomes.
Pas 3:Els ribosomes intrudueixen al RER les proteïnes que produeixen.
Pas 4:Les proteïnes s'empaqueten en petites vasícules que trasladaran cap a l'Aparell de Golgi.
Pas 5:Les vesícules expulsen les proteïnes madures a l'exterior.
Pas 6:Els mitocondris produeixen l'energia necessària per a tots els processos cel·lulars.
La tercera idea clau que ens agradaria destecar és La cel·lula intercanvia substàncies amb el medi:
A través de la membrana plasmàtica, la cèl·lula intercanvia diversos compostos amb el medi extern. Sempre ho fa de manera selectiva, perquè això permet al pas d'algunes substàncies, però també bloqueja d'altres.
-Difusió simple: Molècul·les petites sense càrrega, travessen lliurament la membrana plasmàtica a favor de gradient. D'aquesta manera Tendeix a igualar-se.
-Osmosi: Constisteix en la difusió de l'aigua a través de la membrana plasmàtica, que impadeix el pas de les mol·lècules més grans. L'aigua emigra des de més a menys dissolució amb l'objectiu d'igualar concentració de banda i banda de la membrana.
-Transport intervingut per proteïnes: Molècules més grans o amb càrrega, es transporten a través de les proteïnes de la membrana. Ja pot ser a favor o en contra de gradient, també requereix o no requereix despesa d'energia, per la cual cosa es pot diferenciar del transport actiu i el transport passiu.
-Endoctosi i exocitosi: Particules més grans es transporten cap a l'interior cel·lular mitjançant la formació d'una vesícula amb part de la membrana plasmàtica, que es deforma per abastar-les i incorporar-les al citoplasma. La exoctosi és el contrari, l'expulsió del contingut de les vesícules.
La cuarta i última idea clau que ens agradaria destacar són Els teixits:
Un teixit és un conjunt de cèl·lules semblants que realitzen una mateixa funció de manera coordinada.
-Teixit epitelial: Recobreix i protegeix superfícies externes o conductes interns del nostre organisme.
-Epiteli revestiment
-Epiteli glandular
-Teixit connectiu: Esta constituït per cèl·les poc diferenciades, envoltades d'una substància intercel·lular de composició molt variable.
-Teixit conjuntiu
-Teixit adipós
-Teixit cartilaginós
-Teixit ossi
-Teixit muscular: Està format per cèl·lules allargades que contenen proteïnes fibril·lars responsables de la contracció i la relaxació muscular.
-Teixit musculat llis
-Teixit muscular estriat
-Teixit muscular cardíac
-Teixit nerviós: Compost per una xarxa complexa en la qual interactuen íntimament cèl·lules de dos tipus.
-Neurones
-Cèl·lules de la glia
Pregunta del tema 1:
Pensa en la primera cèl·lula que dóna lloc a una persona. Sí, el zigot, l'òvul fecundat. Dins d'aquesta primera cèl·lula, el seu nucli conté 23 parells de cromosomes, que és com s'anomena a les llargues molècules d'ADN. Per a que es vagi desenvolupant l'embrió cal que aquesta cèl·lula es divideixi successives vegades. Abans de fer-ho TOT l'ADN és replicat (se'n fa una còpia exacta), de manera que les dues cèl·lules filles tenen la mateixa informació genètica que la primera.
Això passa una vegada i una altra i una altra fins a formar l'organisme sencer.
I la gran pregunta és: "Com és que si totes les cèl·lules del nostre organisme tenen la mateixa informació genètica puguin haver cèl·lules tan diferents com una neurona, una cèl·lula muscular, una cèl·lula glandular o una cèl·lula òssia?"
Això passa perquè, encara que totes tenen la mateixa informació genètica, s'expressen de manera diferent a través d'un mecanisme anomenat regulació genètica. Les variacions en la composició de la seva membrana i en la seva localització es produeixen degut a una re-programació de la seva expressió genètica.






Comentarios
Publicar un comentario